Formentera 2011(III). Es Còdol Foradat, es ball pagès, restaurant Can Dani i Antònia Font

Ja avanço que el tercer dia a Formentera ha estat una meravella, complert, perfecte, amb descobriments com es ball pagès, una dança de seducció típica de l'illa, el concert d'Antònia Font i el restaurant Can Dani, cuina d'autor i atenció excel·lent al client, a més de recuperar sensacions de dinar davant del mar a la platja de migjorn al restaurant Es Còdol Foradat. Però anem a pams.

Vaig oblidar dir que el segon dia vam canviar de moto a Formotor, a la zona d'Es Ca Marí, i vam deixar la Piaggio Liberty per algú altre. Ens van donar una Sym, coreana, segura, amb més empenta i amb una guantera que gairebé hi cabia jo a dins arropidet.

Fer esport per aquí no cansa gens ni mica

La tercera jornada comença de la millor manera perquè a quarts de vuit del matí, com que no podia dormir més per l'excitació que m'havia provocat la cacera mosquitera, he decidit sortir a fer marxa atlètica a la vora del mar. Molt poca gent. Molt poc soroll. Corro per sobre de passarel·les de fusta que sortegen les dunes. El mar i tota l'illa per a mi sol. Tota la pau del món. Al Blue Bar he girat cua i he arribat a la Casita cansat però satisfet d'haver passat una bona estona amb mi mateix en un entorn privilegiat. És per moments com aquest que val la pena venir a Formentera les vegades que calgui.


El dinar a Es còdol foradat

Les formacions rocalloses de l'illa són ben curioses

Matí de platja a migjorn, concretament a Vogamarí, que és on ens vam allotjar fa tres anys, i dinar a Es còdol foradat, restaurant a peu de platja amb una terrassa recomanable. El nom del restaurant s'agafa de la zona on s'ubica, on hi ha una gran roca amb un forat considerable. Demano musclos a la marinera i sardines i per beure convenim amb la Montse que és una bona elecció un txacolí de Getaria de només 10,5%. Tot perfecte. De postres em menjo un pastís de formatge amb fruites del bosc casolà, cremós, excel·lent. El preu mitjà de carta ronda els 25 €.

No cal abusar perquè aquest vespre tenim balls regionals, sopar a Can Dani i concert d'Antònia Font a Sant Francesc. És moment de fer una el·lipsi...


Es ball pagès

La proximitat del peu a la cara

La Montse ha insistit tant en què vol anar a veure balls regionals que no li puc dir que no. Mentre em deixi escoltar en directe Antònia Font, ja m'està bé. El que jo no sabia és que aquestes dances serien, per a mi, un dels grans descobriments del dia. L'espectacle té lloc a la plaça de l'Església de Sant Francesc, és a la tarda i es nota que és festa major pel trànsit humà que hi ha. Ens col·loquem a la façana de l'església entre unes iaies que s'asseuen a unes cadires que han portat de casa.

Comença l'espectacle. Es tracta d'un ball corprenedor. El noi intenta seduir a la noia i ella, en principi, no es deixa. Ell va llençant patades (camallades) a l'aire cada cop més aprop de la cara d'ella, en una demostració de virilitat en tota regla, mentre la mossa sembla ben bé que no toqui a terra, fent unes passes curtíssimes i molt ràpides, engalanades amb uns vestits de faldilles llargues que en molts casos gairebé no deixen veure els peus i amb cara de submissió absoluta i total. Són rèmores d'una societat passada ultramasclista, i s'ha d'entendre la representació en aquest context. La dança és d'una bellesa hipnòtica i em passa el temps volant. Ens esperem fins al final i quan acaba aplaudeixo amb totes les meves forces i amb la pell de gallina.

Es ball pagès congrega tothom a plaça amb expectació

Sortint de la plaça veiem unes dones que porten safates amb unes pastes que desconeixem. Preguntem què són i ens conviden amablement a una orelleta. Es tracta d'una pasta amb forma de contorn d'orella i que porta ous, farina, sucre, oli d'oliva i matafaluga (o anís). M'agrada la gent d'aquí. Després de veure tant de turista boig per córrer amb moto, parlar amb aquestes persones de l'illa amables, tranquiles i obertes és un alenada d'aire fresc.


Can Dani, cuina d'autor i bon rotllo

Anem a sopar. A la carretera de Sant Francesc a La Mola, al quilòmetre 8,5, hi ha Can Dani, un restaurant que fusiona els gustos tradicionals de l'illa amb tocs de creativitat que aporta el chef Rafa Soler. El restaurant és una gran terrassa dividida en diferents ambients, molt agradable. Ens reben amb una copa de cava rosat i amb gran amabilitat però en cap moment tinc la sensació que em fan la pilota, sinó que m'hi sento molt bé. Un punt a favor.

Can Dani, un restaurant excel·lent

Decidim provar el menú degustació i mengem el següent (http://www.candaniformentera.com/3.html):

De primer:
- Carpaccio de gambes, algues, wasabi i cítrics.
- Musclos en escabetx, pesto i pebre llimona.
- Tomàquet de Formentera, formatge de cabra i anxova.

- Cremós de bacallà, patata, coliflor i allioli.
- Verat, vinagreta de cogombre, fonoll i tàperes.


De segon:
- Lloms de llobarro, brou de pescadors i verduretes.
- Galtes de vedella, cebeta rostida i espàrrecs verds. (Per mi, el plat estrella).


De postres:
- Coca Maria, quallada, llimona i menta. (Presentació molt original).


Per beure, un Luís Cañas Crianza 2008 (95% tempranillo-5% Garnacha).

La presentació dels musclos és divertidíssima i també sorprèn la dels tomàquets. El cremós de bacallà presenta tants matisos que et podries passar la nit recordant els sabors i desxifrant-los. El verat està prefecte i la vinagreta és una salsa molt equilibrada. Fins aquí tenim un àpat sofisticat i meravellós. De fons sona bossa nova...ideal. Però quan arriba la vedella tot fa un salt a millor. La Montse riu perquè mentre menjo gairebé ploro d'emoció. Les galtes de vedella es passen gairebé 24 hores al forn a 74 graus. És la carn més melosa que he menjat mai.

El servei també ha estat boníssim, amb en Dani, l'amo, que ens explica que l'any passat va patir un càncer i que se'n va sortir. Va ser aleshores quan va reconvertir el restaurant que tenia abans, Sa serguentana, en el que té ara. En Dani és un tio que et fa sentir bé, et dóna conversa però no t'atabala, té detalls amb tu que agraeixes i que et fan la vetllada més agradable. Alfonso Biescas, en el seu llibre Luz de verano en Formentera, diu que el lloc on ara és Can Dani i abans hi havia Sa Serguentana, l'ocupava Can Palillos, l'únic puticlub de l'illa. Segons Biescas, "destacava en la solitud de la nit d'altres temps aquella bombeta vermella que es veia des de molts metres abans d'arribar-hi i que Dani, que havia grimpat a dalt del pal on hi havia la bombeta, la va trencar d'un cop de martell quan va obrir el restaurant".

I no només en Dani ens va tractar excel·lentment. Recordo una cambrera de Sabadell que havia anat a viure a Formentera i que ens va donar la sensació que ens estava atenent en exclusiva. Una noia senzilla, amable, intel·ligent, collonuda. Visca Sabadell, també!

Tot això té un preu, òbviament. No enganyaré ningú perquè es tracta d'un restaurant car, però de tant en tant val la pena si quan surts et sents bé. El preu mitjà de la carta és de 58 €, aprox.


Fi de festa amb Antònia Font

El cantant d'Antònia Font, Pau Debon, al concert de Sant Francesc

Si no m'equivoco el 23 de juliol, dissabte, havien tocat a Mataró. El 25 de juliol, dilluns, em trobo a la plaça de Sant Francesc al mig d'un concert d'Antònia Font. Genial. Com que aquesta música no agrada als guiris només som gent de ses illes i catalans que ens trobem per allà i que ens agrada el grup. M'ho passo bé però la Montse em renya perquè hem arribat massa tard per escoltar Islas Baleares, una cançó que li fa gràcia. És el que tinc quan faig una sobretaula després d'un àpat excel·lent i en una companyia que m'agrada. M'hi puc passar hores parlant i escoltant. Escoltem però moltes altres cançons i acabo la nit tip, cansat i satisfet d'haver passat un dia per emmarcar.